21 de maig 2012

Fitxes de degustació URTHEL HOP IT


Fitxes de degustació - URTHEL – Hop-It
URTHEL – Hop-It

Ruiselede és un municipi belga de la província de Flandes Occidental a la regió de Flandes. Està compost per les seccions de Ruiselede, Doomkerke i Kruiskerke..

La brouateria:
No n’hi ha realment: Urthel és un conjunt de productes pensat, assajat i millorat a Ruiselede per una senyora anomenada Hildegard van Ostaden que, si no m’equivoco, te per ofici químic o enginyera química. Per més informació sobre el projecte, recomanaria un article en el Bars & Beers nº19, vol 2 de 2011 en el que hi ha una entrevista amb l’esmentada senyora.
Per a nosaltres, valgui’ns saber que el projecte data del 2000 i que abans hi havia hagut una primera experiència amb unes cerveses anomenades BINGEN.
En la seva seu de Ruiselede, la propietària només hi fa els seus experiments. La cervesa és elaborada a la brouateria de Koningshoeven , Tilburg, Hollanda. Possiblement la mateixa brouateria que produeix les cerveses “La Trappe”.


La mestressa de la brouateria, en tornar del Festival de Barley wines d’Anchorage, al gener de 2005, es va inspirar de les cerveses que va provar allí i que feien un ús novador del llúpol.  Les Barley wine, les IPA, i les IPA dobles formaven un grup d’estils molt innovadors cosa que va impulsar a la Hildegard a crear la primera IPA d’estil belga, Urthel-Hop-It amb uns  9,5% ABV. Per entendre’ns, va elaborar una recepta amb base de Ale daurada forta (estil Duvel) però amb un perfil de llúpol renovat.
La Hop-It és brouada exclusivament amb malts Pils europeus i amb una sàvia barreja de llúpols nobles també europeus.


Altrament, es produeixen dos altres crus: Urthel Saisonnière i Urthel Samanth.

La cervesa:

Fitxa tècnica:
Adreça:
Web:
www.urthel.com
E-mail: info@urthel.com
Cervesa d’alta fermentació. Refermentada en ampolla i poc o gens filtrada.
Presentació: ampolla de 33 cl
Caducitat: 06-2014
Alcohol: 9.5%Vol
Ingredients: Malts Pils, Llúpols nobles europeus.
Estil: Com ho hem comentat, l’estil com a tal no existeix, però podríem dir que és una IPA belga...
Temperatura de tast: 12ºC en amunt.

Descripció:.

En destapar:
Aromes de flor sense determinar, cítric notable, caramel i possiblement Papaia.

Aspecte:
Bon cap d’escuma dens i persistent. Forma garlandes. Color daurat fort amb tocs de carabassa. Ben transparent.

Nas 1:
Olors de pasta brisa, cítric i fruitat de papaia. En segon terme, apareix també la mel i el caramel. Al final de tot es pot descriure un toc d’herba i, tal vegada, pebre negre. Amb el temps, alguna cosa de poma bastant madura.
Poma al forn
Boca 1:
En primer lloc es nota bé un cos rodó, rotund i molta efervescència. Toc dolç de galeta o de pasta brisa dolça. Al principi, l’amargor no es fa notar gaire. Amb el temps i progressivament va passant al davant de l’escena. El fruitat és prou discret i inclou aromes de meló i de papaia (puntet acidet). No es tracta d’olors de fruita especialment madura ans al contrari.
El primer tast en boca és molt persistent i l’acompanya un toc molt lleuger d’astringència. L’acidesa cítrica és notable i tal vegada ens arribin notes de poma verda.
El retorn és netament floral (nèctar) amb un toc fruitat sense identificar.
 
Nas 2:
El perfil del malt es fa notar primer amb un toc de pa de pessic o, millor, brioix. Aquest cop, al darrere trobem herba i fruites com ara meló i albercoc. També plana per sobre una curiosa olor com d’aigua de colònia. Insistiria en el brioix.

Boca 2:
Forta densitat, efervescència molt notable. En aromes trobem papaia i un nota respectable cítrica. L’amargor és seca amb una lleugera nota metàl·lica. De floral, en aquest moment se’n manifesta poc, potser rosa.
Toc lleuger d’astringència, també quelcom d’acidesa.
 
Nas 3:
Amb l’escuma, tocs de ferment fresc amb notes marítimes. Olors florals i brioix. Altre cop apareix el curiós efluvi d’aigua de colònia així com un punt d’herba sabonera. 

Herba sabonera
Ara, més que brioix podríem parlar de panet (petit pain) molt fresc i també galeta. Altrament es pot notar pebre negre.
Boca 3:
Podria ser que hi hagués blat? Domina tota l’estona el perfil del llúpol en la seva faceta aromàtica: fruita verda (cítric, papaia i potser maduixa tot plegat poc madur). També se’ns apareix una olor de pera confitada o meló.
El perfil del malt segueix presentant aromes de galeta i panet francès.

El cos segueix també molt notable però no pesant. L’amargor també segueix igual.
Tot plegat molt persistent amb notables notes cítriques o més aviat àcides.
Remenant es pot trobar ruibarbre.

Sensació general:
Una cervesa de tast dominada pel perfil del llúpol. L’alcohol, no es nota gaire malgrat l’alta titulació.

Apreciació personal.
Al final podem parlar d'una cervesa força agradable i amb personalitat pròpia. S'aprecia l'esforç d'aconseguir una composició de llúpols semblant al que es podria obtenir amb una bateria de llúpols nous americans, però amb llúpols europeus. En vista del que estem fent per ací, semblava que no era possible! En definitiva, l'autora ha aconseguit exactament el que volia: una cervesa amb base estilística belga de tipus "Ale forta daurada" amb un afegit "IPA" molt ben adaptat i segurament menys "dur" que una autèntica IPA.

2 comentaris:

  1. També tenien al mercat (dic tenien perque no la he aconseguit veure mai) cinc estils diferents; la versió doble fosca anomenada Parlus Magnificus va guanya algún premi, també la ambre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Actualment, fan les tres que s'indiquen al principi.
      Altrament, van estar fent la Tonicum Finiboldhus, una ambre que va ser molt apreciada en el Beeradvocate (ja no la fan des de 2004), la Novicius Vertus, una dark ale que també van deixar de brouar en 2004, Parlus Magnificum que també va guanyar un premi al WBC i que han deixat de brouar en 2010, una Trippel de nom Hibernus Quentum (també abandonada en 2010) i finalment, Vlaamse Bock que tampoc es pot trobar des de 2010.
      Salut.

      Elimina