5 d’ag. 2011

Fitxes de tast - Texels Skuumkoppe - Texels Wit - Texels Eyerlander




Texels Skuumkoppe.

Texel és gairebé l’illa més meridional de les illes Frisones que pertanyen a Holanda. També es pot dir que és la més gran.

En aquesta illa molt a prop d’un poble anomenat Oudeschild, l’any 1999, es va fundar la cerveseria TEXELS amb l’objectiu de brouar cerveses artesanes de qualitat. L’ordi és de la mateixa illa (maltejat al continent), l’aigua també és de l’illa tot i que filtrada, llúpols del continent i una sola varietat de ferment per a totes les cerveses.

La brouateria produeix la SKUUMKOPPE (cap d’escuma), GOUDKOPPE (cap d’or), WIT, EYERLANDER, DUBBEL, TRIPEL, BOCK, STORMBOCK, WINTERBIER.

La cervesa:
Cal no equivocar-se, la Skuumkoppe no és una WITBIER, sinó que és una cervesa de l’estil DUNKEL HEFEWEISSBIER. Cervesa sense filtrar, re-fermentada en ampolla, amb un 6% d’alcohol en volum.
Referència teòrica.

Aspecte:
De color ambre/carabassa, tèrbola, com li convé a l’estil. Bon cap d’escuma persistent.

Olors.
Com sempre, tant aviat com l’obrim, olorem el coll de l’ampolla i trobem una forta flaira de cirera i de vi. Després, en olfaccions successives, apareixen baies roges sense identificar, Caramel, herba tallada, flor (ravenissa). També hem pogut apreciar presència discreta de nou moscada i de mel.
Continuant amb les olors, i en més calent, s’aprecia olor de crosta de pa, altre cop de baies roges i de nou moscada.

En boca es confirma tot el que precedeix afegint un notable toc dolç i persistent de caramel. També es confirma la olor d’herba.
Insistint, en boca, es pot trobar formatge blanc fresc i cirera picota.

Diríem que el cos és entre mitjà i fort, però això es podria discutir en la mesura que tastem a temperatures bastant superiors a l’estàndard. El cru te un punt sec discret i l’amargor va i ve, essent primer metàl•lica però oscil•lant a seca (o punyent). Tacte sedós. Una cervesa molt curiosa que ofereix coses diferents a moments. Primer sembla que ha de primar el perfil del llúpol, però a la llarga s’imposa el del malt (especialment el caramel que perdura força estona en boca), tot i que es van fent retorns regulars d’amargor.

Texels Wit

La cervesa: no queda massa clar de quin estil de cervesa es tracta. No importa massa, però si la volguéssim classificar, possiblement l’encabiríem en el grup de les cerveses blanques: Weissbier.

Conté doncs Ordi maltejat, blat i les aigües i ferments comentats a la cervesa precedent.

Alcohol: 5% en volum.

Refermentada en ampolla.

Descripció:

Aspecte:

Daurada amb un toc de verd. Tèrbola. Cap d’escuma prou dens i persistent.

Aromes:

En obrir l’ampolla, descobrim una frescor de llimona amb un rerefons de pa fresc o fins i tot de pasta de pa.

Al got, torna a aparèixer la forneria, la llimona i ens ve també una mica de poma verda.

En una segona etapa, la llimona segueix molt present mentre que apareix una mica de clau d’espècia i un toc curiós de bolet molt discret.

En una tercera etapa, amb la cervesa ja ben temperada, tornem a notar la poma ja no tan verda, alguna toc d’espècia sense identificar, mel i un toc floral com de flor de bruc.

Gust:

En boca, la cervesa es nota bastant cremosa tot i no tenir un cos especialment prominent. Apareixen aromes de meló (?) i/o de préssec. L’amargor és especialment discreta, mig seca i mig metàl·lica. Al final i a la llarga, l’aspecte sec domina però en conjunt segueix essent un aspecte extremadament discret.

No apareix cap olor de plàtan per molt que busqui i no estic segur del clau d’espècia d’abans.

En un segon tast, apareix notablement el caramel, un toc d’herba i un puntet de farina.

Finalment, ja en calent, podem distingir amb claredat un perfil dolcet com de xiclet de préssec amb tocs de taronja. I aquest toc dolcet persisteix molta estona. No percebo cap retorn.

En conjunt m’ha sorprès positivament perquè no es tracta d’una cervesa de blat típica i ofereix aromes bastant interessants sobre tot quan la deixem escalfar. Seria una llàstima maridar-la amb alguna cosa massa potent que taparia els detalls que apareixen a la llarga i més aviat en calent. Però com a maridatge, proposaria alguna cosa de marisc o fins i tot, simplement un bacallanet arrebossat ben dessaladet.



Texels Eyerlander
Com sempre, el productor no és especialment generós en indicacions. Només sabem que la cervesa te 5,5% d’alcohol en volum i que es fa amb diversos malts d’ordi. Al menys podem deduir que no hi ha blat. Tampoc és gaire explícit sobre l'estil i nosaltres no som qui per classificar res. El brouater li diu "cervesa especial" i amb això ens quedarem tot i que la cosa s'assembla una mica a una Altbier o quelcom semblant.

Descripció:

Aspecte:
De color ambre/coure més viat fosc. Molt lleugerament tèrbola. Cap d’escuma mitjanament persistent tot i que hi ha una notable efervescència. Bombolles grosses i mitjanes.

Aromes (nas):
En destapar l’ampolla, es nota fortament una olor de poma verda, de llimona i un toc tenyit d’acidesa.
Més tard, al nas altre cop, podem notar amb certa facilitat la crosta de pa bastant torrada i més tocs de cítric que podríem identificar com a tocs d’aranja. També es nota el caramel i alguna cosa que s’assembla al dàtil.

En boca:
En boca aquesta cervesa no és gaire generosa i ni tan sols acaba de repetir el que havíem trobat al nas. Tot i així, al final del tast apareix una curiosa olor de flor com de ravenissa. En tastos posteriors es va fent més evident la dolçor fins a resoldre’s al final del tast en toc de mel. També es pot trobar un pessic de ferment fresc. Molt a la llarga, apareix una olor d’un pa que he provat a Suïssa que en diuen Biscôme i que es fa per Nadal. Està fet a base de farina, mel i espècies (canyella, clau, moscada, cardamom, etc) i altres coses. Però el perfil especiat és indefinible tot i que s’hi troba. Realment, al nas es fa més dominant la olor de ferment i de Ravenissa.
La Ravenissa retorna a moments.
Biscôme:

No es tracta d’un gran cru tot i que es nota cuidat i realitzat amb materials nobles. Agradable, desalterant, mig aperitiva i mig d’acompanyament. No seria convenient oposar-li coses gaire fortes: un lluçet a la planxa podria complir el seu fet. També podria combinar amb algun postres d’ametlla com ara una tarta de Santiago.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada