27 de novembre 2023

Fitxes de tast - Reptilian Brewery - HERETIC - Imperial Stout

Reptilian Brewery

HERETIC 

Premis acabats de guanyar:

  Medalla d'or en la categoria "british beer"


Millor cervesa sense gluten:

Millor cervesa en categoria general segons puntuació:

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 27-11-2023
Lot: L230044
Cad: 10/10/2026

Dades tècniques

Alcohol: 8,5%vol
Color... marró molt fosc a negre
Amargor: 50 IBU
Ingredients: Malt d’ordi, llúpol, i llevats.
Estil declarat: Imperial Stout
Nota curiosa: gluten free (gluten <20ppm)

Avaluació sensorial

Aspecte

Cervesa de color marró molt fosc. Potser tinc una llum massa a prop. Podem parlar tranquil·lament de cervesa negra.

Escuma de color marró fort, inicialment poc persistent. Però es forma una mena de tap dens que persisteix una bona estona. Aquest tap és de gran densitat

 

Aromes en nas 1

Composició aromàtica general predominantment dolça, però sense cap excés.

Toc inicial lleugerament cremat. Es barreja ràpidament amb una important massa dolçant i fortament fruitada en la qual es poden distingir sobre tot fruites del bosc, cirera, móra i figa. Totes en estat de melmelada.

També es poden apreciar notes especiades que poden recordar la vainilla i que reposen sobre un llit de compota de poma.

No s’aprecia l’alcohol ni tampoc apareix cap mena de dissolvent.

Fa la sensació que s’aconsegueix un equilibri notablement decantat cap al dolçant i els afruitats. Però és un efecte necessari: els aspectes que acabem de citar compensen judiciosament els aspectes cremats i de cendres, els quals, d’aquesta manera, queden discrets i complementaris. A la llarga, aquests ja tindran espai sobrat per anar adquirint notorietat.

Al final, cal parlar d’una nota lleugerament herbosa que, combinada amb l’aspecte dolçant, condueix a evocar la llaminadura de regalèssia.

No podem deixar aquesta fase sense anomenar un aspecte que ho encapçala tot discretament, però de forma omnipresent. El tastador notarà un rerefons continu de xocolata negra molt suau.

Boca 2

Efervescència fina i lleugera.

Inicialment, el cos fa la sensació de ser enorme, però en realitat, és una mica més fort que la mitjana. El que és impactant és la textura que és altament suau i vellutada, sense cap mena d’astringència.

L’amargor apareix immediatament, inicialment moderada, acompanyada per la dolçor que la compensa molt bé.

Aromes de xocolata negra acompanyada d’una nota apreciable de cendres i tons cremats.

Al cap d’una estona, l’aspror que havia quedat dissimulada, es manifesta. També es pot notar i diferenciar l’amargor introduïda per aquests cremats.

Però aquesta sensació es barreja amb l’amargor del llúpol, la qual és forta, metàl·lica, poc punyent i, a la llarga, una mica secant.

L’efecte balsàmic, en aquesta etapa, amb prou feines es fa notar. I si ho fa, és de lluny en lluny.

Còrpora 

 Com ho hem apuntat, la cervesa té un cos més aviat mitjà, però una textura molt suau i vellutada.

Efervescència molt discreta i fina. Aquesta consistència té molt sentit en la mesura que accentua la suavitat que, posteriorment, vindrà a contrarestar qualsevol accent rude degut als malts cremats o torrefactes.

L’alcohol només es nota molt a la llarga de manera que es pot dir que queda extremament ben integrat.

L’astringència habitual dels cremats es nota molt poc. Queda altament compensada per la textura i la dolçor.

Aromes 2

[En aquesta segona passada, es congrega molt poca escuma]

Aquest cop, el que es nota primer i de forma dominant, és el conjunt d’aromes dolces. Puc parlar, en primer lloc, de fruites roges, principalment cirera negra i móra. Però també es pot descriure sense massa dificultat un refrescant fons d’herba, una mica de resina així com també alguna cosa de fusta verda.

En general, i com planant per damunt del conjunt, hi ha una reminiscència de pa de pessic de fruites (fruit cake). Em recorda una mica la Painettone d’aquesta mateixa broueria. En la mateixa tessitura, podríem descriure un lleuger to de xocolata negra suau.

En nas, els cremats i les cendres no són gaire presents.

El conjunt aromàtic és molt suau, vellutat, amable i càlid.

Buscant molt, potser es desprèn una nota molt discreta de cítric, potser concretament, de llimona.

Altre cop, no percebo ni l’alcohol ni cap mena de dissolvent.

Curiosament, a 10 cm, els cremats es perceben molt bé.

Boca 2 

 Impacta altament, el tacte d’aquesta cervesa, molt suau i vellutat.

Efervescència baixa, més baixa que en la primera fase.

Com sortint de dins de l’efervescència, apareix l’amargor. Aquest cop, es nota més intensa però menys immediata. Tot i així, continua essent modulada amb autoritat per la textura suavíssima.

Aquest cop, aquesta amargor, relativament intensa, es manté força estona. Inicialment, ens ha ofert una explosió fortament balsàmica que ha anat suavitzant-se a la llarga. Després, hem pogut apreciar un cert aspecte punxegut i un to metàl·lic molt moderat, ben compensat per la textura. No s’aprecia cap to secant.

Si ens hi fixem, aquest aspecte canvia molt de la primera a la segona fase.

Gustos

Bàsicament i fonamentalment, dolça, però molt ben atenuada. Res salat. Amargor continguda. Acidesa quasi nul·la, la que toca residualment en qualsevol cervesa.

Aspectes generals

Mitjanament fàcil de beure. La Imperial Stout, al meu coneixement, mai ha estat pensada per ser beguda a plena glopada.

Tampoc està previst que sigui especialment desassedegant. No forma part del seu joc.

No estic en disposició de poder avaluar la digestibilitat. 

D’impacte inicial notable, relativament complexa. Equilibri decantat cap als afruitats i els malts cremats. A la llarga, intervé un tercer pol que és l’amargor.

Conclusions

Una cervesa més aviat complexa, densa, amb una estructura sensorial sòlida i ben composta.

Al principi, ofereix un gran impacte sensorial, però a la llarga, aquest efecte es modera molt i ens acabem trobant amb una cervesa molt rica, molt sòlidament estructurada sense ser extrema.

Aquesta solidesa no impedeix una certa volubilitat d’una fase de tast a l’altra, cosa que fa l’experiment sensorial interessant i divertit, perquè es manifesten diverses opcions combinatòries possibles.

Tot i així, val a dir que tots aquests jocs es produeixen a nivells bastant alts d’intensitat.

Al cap i a la fi, es tracta d’un producte potent, però gens vulgar, molt plaent, molt ben construït, amb explosions sensorials sempre ben controlades.

Referència BJCP:

20C. Imperial Stout: https://cervesaencatala.blogspot.com/2017/07/estils-stout-capitol-11-imperial-stout.html




27-11-2023

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020