25 de febr. 2017

Estils - LES CERVESES DE BLAT DEL SUD D'ALEMANYA

LES CERVESES DE BLAT DEL SUD D'ALEMANYA

Relació d'estils

Articles precedents:

WEISSBIER

És la cervesa que hem descrit fins ara i que troba els seus fonaments històrics en les cerveses «clares» del segle XVI. Bàsicament és una cervesa feta amb més de 50% de blat maltejat.

En algun moment de la història recent, algun comercial il·luminat degué pensar que es podia fer un pas endavant en la presentació d’aquest estil com a producte especialment natural. Se’ls va ocórrer que el lleuger solatge de la cervesa podia ser un bon argument de venda argüint que la cervesa presentava pòsit perquè era natural. Així van idear el nom de «Hefeweizenbier». Aquest conglomerat lingüístic significa «cervesa de blat amb llevats». Una denominació que es refereix al fet que les cerveses de blat poden presentar un solatge en general constituït de cèl·lules de llevat mortes o en latència. Sobre aquest assumpte hi pot haver certa discussió: moltes broueries van proposar la seva «Hefeweizen» amb pòsit però algunes no s’arriscaren a que el seu producte canviés de perfil durant el temps que passaria entre la sortida de fàbrica i la venda. Al menys no per mor dels llevats. Així que, bastantes broueries industrials ofereixen un producte amb pòsit de llevats, però la cervesa està pasteuritzada...

En general, els textos alemanys indiquen que la Hefeweizen és tèrbola per la presència de llevat, però enlloc diu exactament si aquest llevat precedeix d’una re-fermentació en ampolla o si ens arriba des de la fermentació «normal». En general, em temo que es tracta de la segona opció.

Actualment, en l’àmbit cultural i lingüístic alemany (especialment al sud d’Alemanya), es considera que Weizenbier, Weissbier, Hefeweizenbier i Hefeweissbier són pràcticament sinònims.

En aquesta orientació, apareix una altra denominació l’origen del qual desconeixem: Naturtrüb. O sigui que tindríem Weissbier Naturtrüb, o bé, Weizenbier Naturtrüb, literalment «cervesa blanca naturalment tèrbola» o bé el mateix però amb «cervesa de blat» enlloc de «cervesa blanca».

El European Beer Star, és el concurs de cerveses principal d’Alemanya. És un concurs internacional, però es va crear una mica en contraposició del World Beer Cup. En efecte, aquest segon donava molt de protagonisme a les cerveses de factura americana. Els Alemanys, molestos per aquesta suposada preferència, crearen un concurs on, clarament, es dóna més pregó a les cerveses alemanyes. Així, també han emès un «llibre d’estils» en el que defineixen els estils de cervesa i posen especial èmfasi en descriure els estils alemanys.

L’European Beer Star (2017) distingeix les categories següents:

LEICHTES WEIZEN (41)

(Literalment, cervesa de blat lleugera)

Les cerveses «light» foren inventades en 1967 per Joseph L. Owades, que treballava a la Rheingold Brewery de Nova York. La intenció era de generar una cerveses dietètica que, inicialment es va dir Gablinger’s Diet Beer.

La voga de produir cerveses d’aquesta mena es va estendre ràpidament per tot arreu i, com era d’esperar, va arribar a les broueries alemanyes que produïen tota la gama de cerveses de blat i no va tardar gaire fins que algú (no sé qui) va pensar en fer una cervesa de blat «light». Si es feien cerveses de blat fosques i/o fortes, perquè no fer-les «light»?

No he pogut esbrinar ni quan ni qui va elaborar la primera Hefeweizenbier light.

Dades tècniques

Densitat Inicial: 6,0- 10,9 °Plato
Extracte aparent: 1,0 - 2,0 °Plato
Alcohol: 2,5 - 3,8 Vol.%
Amargor: 6 - 16 IBU

Descripció

Alta fermentació
Densitat Inicial i alcohol més baixos que la Hefeweizenbier
Les aromes d’èsters i de fenols es noten però menys que en una Hefeweizen.
Cap olor ni aroma de llúpol
A rel del baix contingut en alcohol, els perfils aromàtics són poc marcats
El cos també és inferior al d’una Hefeweizen
No hi ha Diacetil
Aquesta cervesa pot presentar terbolesa del llevat.

HEFEWEIZEN HELL (42)

(Literalment, cervesa de blat amb terbolesa de llevat, de color clar)
Aquest estil és el que hem estant descrivint fins ara. És la cervesa blanca del sud d’Alemanya.

Dades tècniques:

Densitat Inicial: 11,0-14,0 °Plato
Extracte aparent: 2,0-4,0 °Plato
Alcohol: 4,6-5,9 Vol.%
Amargor: 10-20 EBC
Color: menys de 18 EBC

Descripció

Afruitat i fenòlic
Els aspectes fenòlics es descriuen sovint com a clau d’espècia o nou moscada. Però poden incloure també notes fumades o de vainilla.
Aquesta cervesa conté un mínim de 50% de malt de blat.
Les addicions de llúpols són relativament modestes. Les olors i gustos del llúpol solen ser absents.
La cervesa és d’alta fermentació i sol presentar una alta carbonatació.
El cos és fortament accentuat
No es detecta diacetil
Aquesta cervesa pot ser tèrbola degut al llevat

Més avall introduirem la versió del BJCP.

Però els Alemanys han establert més categories:

HEFEWEIZENBIER BERNSTEINFARBEN (43)

(Cervesa de blat amb terbolesa de llevat de color d’ambre)
Jo diria que aquesta categoria, de recent definició és una subdivisió per permetre una avaluació i una puntuació més justes entre cerveses de blat. Es defineix així una categoria de cerveses de blat entre la Hefeweizen «normal» i la Dunkelweizen.

Dades tècniques:

Densitat Inicial: 11,0 - 14,0 °Plato
Extracte aparent: 2,0 - 4,0 °Plato
Alcohol: 4,6 - 5,9 Vol.%
Amargor: 10 - 20 IBU
Color: 18 - 30 EBC

Descripció:

Alta fermentació
Color d’ambre
Olors afruitades i fenòliques amb lleugeres notes de caramel
Agradable dolçor del malt amb lleugeres notes de caramel i de pa.
Les notes de caramel sovint recorden el clau o la nou muscada. També es poden descriure notes de fum o de vainilla.
Aquesta cervesa es broua amb un mínim de 50% de malt de blat.
Les addicions de llúpol són relativament modestes.
Aromes o gustos del llúpol són absents.
La cervesa de blat és d’alta fermentació i presenta un alt contingut carbònic.
El cos és marcat
No hi ha diacetil
Aquesta cervesa pot presentar una terbolesa deguda a la fermentació.

Dit d’una altra forma:
És la mateixa cervesa que la Hefeweizen tret que el color és més fort i conté els corresponents aspectes sensorials deguts a l’ús de malts més foscos.

DUNKLES HEFEWEIZEN (44)

Una cervesa de blat amb aportacions de blat més o menys fosc en l’engranada. No sé qui la va inventar però si que podem dir amb algun fonament que, abans de 1970, amb prou feines se’n podia trobar.

Dades tècniques:

Densitat Inicial: 11,0 - 14,0 °Plato
Extracte aparent: 2,0 - 4,0 °Plato
Alcohol: 4,6 - 5,9 Vol.%
Amargor: 10 - 20 IBU
Color: més de 30 EBC

Descripció:

Alta fermentació
Color de coure fins a marró fosc
En raó de l’ús de malts torrats, la cervesa presenta una clara dolçor del malt així com un perfil de caramel o de pa
Notes d’èsters o fenòliques han de ser reconeixibles però no són indispensables.
La cervesa de blat és d’alta fermentació i presenta un alt contingut carbònic.
Aquesta cervesa es broua amb un mínim de 50% de malt de blat.
El cos és marcat.
L’amargor del llúpol és minsa
No hi ha diacetil
Aquesta cervesa pot presentar una terbolesa deguda a la fermentació.

KRISTALLWEIZEN (45)

Literalment, «cervesa de blat de cristall» és una variant filtrada de la Hefeweizen. Un tribut a la necessitat del públic de beure cervesa de blat però amb l’afegit que sigui transparent. La Kristallweizen fou elaborada per primer cop en 1924 pel mestre brouater Wilhelm Zeitler de la broueria Edelweiss Oskar Farny a Kisslegg (prop de Ravensburg).

Es diu que el procediment de filtratge treu qualitats a la cervesa. Jo personalment crec que sí i per tant no en solc prendre cap. Però la discussió està oberta. En efecte, altres poden argumentar que la Kristallweizen, si bé perd aspectes de cos i de textura, no sol perdre les notes aromàtiques típiques d’aquest estil. Bé, la discussió rau en saber què traiem quan centrifuguem i filtrem una cervesa...
Dades tècniques
Densitat Inicial: 11,0 - 14,0 °Plato
Extracte aparent: 2,0 - 4,0 °Plato
Alcohol: 4,6 - 5,9 Vol.%
Amargor: 10 - 20 IBU

Descripció

Alta fermentació
Color clar fins a groc fort
Aromes i gustos:
Lleugerament afruitada amb notes fenòliques en rerefons
Les notes fenòliques es descriuen sovint com a clau d’espècia o nou moscada però també es poden descriure notes fumades o de vainilla.
El contingut en malt de blat ha de ser d’al menys 50%
Les addicions de llúpol són relativament minses
No hi ha gustos ni aromes de llúpol
La Kristallweizen és d’alta fermentació i és altament gasificada
La cervesa no conté llevat i per tant no es nota o gairebé no es nota aroma de llevat.
El cos és marcat
No hi ha cap coagulació en fred.
No hi ha diacetil
Aquesta cervesa és filtrada.

En 1907, la llavors mestressa de la broueria Schneider, Mathilda Schneider, va llançar al mercat un nou producte que pretenia ser la referència «bock» de les cerveses de blat. Es va anomenar l’estil «Weizenbock», o sigui, «Bock de blat» i la cervesa en concret es va dir Aventinus del nom de l’historiador de baixa Baviera Johannes Aventinus. El seu nom de veritat era Johann Georg Turmair i va nàixer a Abensberg el 4 de Juliol de 1477 (i morí a Regensburg en 1534). No he pogut saber quina relació té amb la broueria Schneider ni amb la seva propietària de llavors.

Actualment, hi ha una certa confusió perquè és possible que la Aventinus passés de ser una Weizenbock a una Eisbock. De fet actualment, l’etuqueta de la Aventinus diu que és una Eisbock. Aquests dos estils ben diferents que s’obtenen particularment amb mètodes molt diferents. Però no n’he tret l’aigua clara.

L’EBS ha distingit dues categories de Weizenbock segons el color:

WEIZENBOCK HELL (46)

Dades tècniques

Densitat inicial: 16,0 - 22,0 °Plato
Extracte aparent: 4,0 - 7,0 °Plato
Alcohol: 6,9 - 9,5 Vol.%
Color:menys de 30 EBC

Descripció:

Alta fermentació
Color: entre daurat fins a ambre clar
La dolçor del malt es troba compensada per notes especiades fenòliques i les de plàtan dels èsters afruitats.
Amargor entre lleugera i mitjana
Cos: fort, ple
Alta carbonatació
No hi ha diacetil
Aquesta cervesa pot ser tèrbola degut al ferment.

WEIZENBOCK DUNKEL (47)

Dades tècniques:

Densitat inicial: 16,0 - 22,0 °Plato
Extracte aparent: 4,0 - 7,0 °Plato
Alcohol: 6,9 - 9,5 Vol.%
Color: més de 30 EBC

Descripció:

Alta fermentació
Color: Ambre fort fins a marró fosc.
La dolçor del malt es troba compensada per notes especiades fenòliques i les de plàtan dels èsters afruitats.
Amargor entre lleugera i mitjana
Alta carbonatació
No hi ha diacetil
Aquesta cervesa pot ser tèrbola degut al ferment.

Com es pot observar, aquestes dues versions només són diferents en el color.
Però hi ha una coseta més:

STEINWEIZEN

Aquest estil de cervesa no es recull en les llistes oficials d’estils bàsicament perquè està en desús.
És l’equivalent de la Steinbier però en cerveses de blat. Una forma de brouar que procedeix de l’època en la que els recipients per a brouar no eren metàl·lics i per tant, que no es podíen escalfar per sota. Així doncs, s’escalfaven pedres fins a 600ºC i es tiraven en el recipient de fusta on es trobava la mestura. Així, al voltant de la pedra es generaven caramels diversos i també s’introduïa en la cervesa fortes notes fumades.
Acabarem amb l’exposició dels estils de blat del sud d’Alemanya segons el BJCP.

WEISSBIER – WEIZENBIER (10A)

Cervesa de blat

Impressions generals

Una cervesa de blat alemanya amb una alta carbonatació, un final sec, una còrpora vellutada així com un perfil aromàtic de plàtan i de clau d'espècia.

Aromes

Fenols moderats a forts (usualment clau d'olor) i èsters fruitats (usualment plàtan). L'equilibri i la intensitat dels fenols i dels èsters poden variar però els millors exemples són raonablement equilibrats i força destacats. El caràcter del llúpol noble és entre baix i nul. Pot haver-hi aroma de blat lleu a moderat (el qual pot ser percebut com a pa o grans) però no hi hauria d'haver altres característiques del malt. Són opcionals però acceptables aspectes aromàtics com vainilla (entre lleugers i moderats) i algun toc aromàtic de goma de mastegar. Cap d'aquestes característiques opcionals ha d'estar a alts nivells o ser dominants, però sovint poden sumar-se a la complexitat i a l'equilibri.

Aspecte

De color de palla clara a daurat. Cap d'escuma característic espès, generós, persistent i blanc. L'alt contingut en proteïnes del blat impedeix la transparència en les versions sense filtrar tot i que el nivell de terbolesa és variable.

Aromes en boca

Gust de plàtan i clau d'olor, baix a moderadament fort. L'equilibri i la intensitat dels fenols i dels èsters poden variar però en els millors exemples estan raonablement equilibrats i força destacats. Opcionalment un molt lleuger a moderat caràcter de vainilla i/o lleus notes a goma de mastegar poden accentuar el gust, la dolçor i la rodonesa del plàtan; si es troba això, tampoc ha de ser dominant. El sabor suau, amb una mica de gust de pa o grans del blat és complementari com ho és un caràcter lleument dolç del malt. El gust de llúpol és entre molt baix i nul, mentre que l'amargor del llúpol és molt baixa a moderadament baixa. Paladar ben rodó i aromàtic i final relativament sec. La percepció de la dolçor és més deguda a l'absència d'amargor del llúpol que a una dolçor residual. Un final dolç o pesat impediria substancialment la "bevibilitat."

Còrpora

Cos mig-lleuger a mitjà, mai pesat. El llevat en suspensió dóna una percepció de plenitud vellutada i cremosa que pot evolucionar cap a un final vivaç assistit per una alta carbonatació. Sempre efervescent.

Comentaris

Són cerveses refrescants, de ràpida maduració, lleument llupolades i amb un caràcter únic del llevat amb olors de plàtan i clau d'olor. Aquestes cerveses no solen envellir gaire bé i són gaudides òptimament mentre són joves i fresques. La versió "mit Hefe" se serveix amb els sediments dels llevats en suspensió; la versió "Krystall" és filtrada per obtenir una excel·lent transparència. El caràcter d'una Krystall Weizen és generalment més afruitat i menys fenòlic que el de les Hefe-Weizen. Es poden conèixer com a HefeWeizen especialment als EEUU.

Història

Bavaria té una llarga tradició de cerveses de blat. Es tractava d'un monopol del rei de Baviera. La cervesa blanca actual data de 1872 quan Schneider va començar-ne la producció. En qualsevol cas, la cervesa de blat clara només va començar a tenir èxit comercial a partir dels anys 1960. És bastant popular avui en dia, especialment al sud d'Alemanya.

Ingredients característics

Segons la tradició alemanya, al menys el 50% de l'engranada ha de ser conformada per blat maltejat tot i que algunes versions pugen fins a 70%. La resta és típicament malt Pils. També és tradicional una maceració per decocció tot i que els brouaters moderns no fan servir aquest mètode. Els ferments Weizen produeixen els típics caràcters especiats i fruitats tot i que les temperatures extremes de fermentació poden afectar l'equilibri i produir aromes defectuoses.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,052
DF: 1,010 – 1,014
IBUs: 8 – 15
EBC: 4–12 (2–6 SRM)
Alc.: 4,3 – 5,6%Vol.

Exemples comercials

Ayinger Bräu Weisse, Hacker-Pschorr Weisse, Paulaner Hefe-Weizen Naturtrüb, Schneider Weisse Unser Original, Weihenstephaner Hefeweissbier

DUNKLES WEISSBIER (10B)

Cervesa fosca de Blat

Impressions generals

Una cervesa de blat alemanya moderadament fosca amb un caràcter distintiu de plàtan i de clau d'espècia sobre un suport d'aromes de pa torrat o de malt caramel. Altament carbonatada i refrescant amb una corona de textura vellutada, cremosa i un final lleuger que convida a beure.

Aromes

Presència moderada de fenols (habitualment clau d'espècia) i d'èsters (habitualment plàtan). La relació entre fenols i èsters pot variar però els millors exemples presenten un cert equilibri. Opcionalment podrem trobar un caràcter de vainilla i/o lleus notes de goma de mastegar però no haurien de dominar. Les aromes del llúpol van de poc a gens i poden ser lleugerament florals, especiades o herbàcies. Es podrà trobar una aroma entre lleugera i moderada de blat (que es pot percebre com a pa, pasta crua o gra), tot sovint acompanyat de caramel, crosta de pa o aroma rica de malt. L'aroma de malt pot moderar una mica els fenols i els èsters.

Aspecte

Color entre coure clar i marro d'eben. És característic un cap d'escuma dens, persistent, vellutat i de color blanc trencat. L'alt contingut en proteïnes del blat impedeix la transparència en un estil tradicionalment no filtrat tot i que el nivell de terbolesa és variable. El ferment en suspensió pot contribuir a la terbolesa.

Aromes en boca

Olors de plàtan i de clau d'espècia entre baixes i moderadament fortes. L'equilibri i la intensitat dels fenols i del èsters pot variar però en els millor exemplars són raonablement equilibrats i notables. Opcionalment podrem trobar un caràcter molt lleuger a moderat de vainilla i/o lleus notes de goma de mastegar que poden accentuar la olor de plàtan, així com la dolçor i la rotunditat però no haurien mai de dominar. L'aroma suau de pa, de massa crua o de gra de blat és complementària, talment com la de caramel, torrat o crosta de pa. La riquesa del malt pot ser entre baixa a mitjanament alta i dóna suport al perfil del ferment. Un caràcter de malt torrefacte seria inapropiat. El caràcter de llúpol herbaci, floral o especiat ha de ser entre molt baix i nul. L'amargor és entre baixa i molt baixa. Paladar rodó, aromàtic sovint maltós amb un final relativament sec.

Còrpora

Cos entre mig-lleuger i mig-ple. La textura del blat així com el ferment en suspensió dóna una sensació de plenitud vellutada i cremosa que progressa cap a un final més lleuger, ajudat per una carbonatació entre moderada i alta. Efervescent.

Comentaris

La presència de malts d'ordi Munic i/o Viena donen un caràcter de malt profund i ric que no es troba en les Weissbier. Sovint es designa com a Dunkelweizen, especialment als EEUU.

Història

Bavaria té una llarga tradició d'elaboració de cerveses de blat de centenars d'anys. Però el dret de brouar-les era reservat a la reialesa Bàvara fins a finals de XVIII. Les cerveses de blat alemanyes antigues eren sovint fosques com ho eren la majoria de les cerveses. La cervesa de blat clara només va començar a tenir èxit comercial a partir dels anys 1960 però les cerveses fosques de blat s'han mantingut una mica com a beguda per a la gent gran.

Ingredients característics

Segons la tradició alemanya, al menys el 50% de l'engranada ha de ser constituït de blat maltejat tot i que algunes versions poden arribar a 70%. La resta és normalment malt Munic, Viena, o malts de blat caramel o foscos, o malts Pils amb malts de color. També és tradicional una maceració per decocció, però no s'aplica sovint avui en dia. El ferment Weizen produeix el perfil típic caràcter afruitat i especiat. Les fermentacions a temperatures extremes poden afectar l'equilibri i produir aromes indesitjades.

Comparació estilística

Reflecteix el millor caràcter del ferment i del blat d'una cervesa de blat barrejada amb la riquesa maltosa d'una Munic Dunkel. El caràcter de plàtan i de clau és sovint menys aparent que en una Weissbier degut a la més gran força el malt.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,056
DF: 1,010 – 1,014
IBUs: 10 – 18
EBC: 28–46 (14–23 SRM)
Alc.: 4,3 – 5,6\%Vol.

Exemples comercials

Ayinger Ur-Weisse, Ettaler Weissbier Dunkel, Franziskaner Hefe-Weisse Dunkel, Hacker-Pschorr Weisse Dark, Tucher Dunkles Hefe Weizen, Weihenstephaner Hefeweissbier Dunkel

WEIZENBOCK (10C)

Bock de Blat

Impressions generals

Una cervesa d'AF basada en el blat, forta, maltosa, afruitada. Combina les millors aromes de malt i de llevat d'una Weissbier (pàl·lida o fosca) amb els rics sabors maltosos, la graduació i el cos d'una Dunkles Bock o d'una Doppelbock.

Aromes

Caràcter ric del malt entre mig-alt i alt amb components significatius de pa i gra del blat. Les versions més pàl·lides tindran una riquesa maltosa de pa i de torrats mentre que les versions més fosques tindran una presència més profunda i més rica dels malts amb notable presència de productes de la reacció de Maillard. El component del malt s'assembla a una Helles Bock en el cas de les versions més clares (riquesa dolça de gra, lleugerament torrat) o una Dunkles Bock en el cas de les versions més fosques (riques de malt i de pa, fortament torrat, opcionalment amb caramel). El llevat introdueix un caràcter típicament "weizen" amb plàtan i especiats (clau d'espècia, vainilla) que pot ser entre mig-baix i mig-alt. Les versions més fosques poden incloure aromes de fruits foscos (prunes negres, prunes seques, raïm, pansa) especialment quan envelleixen. És acceptable alguna aroma entre baix i moderat d'alcohol però mai hauria de cremar o fer olor de dissolvent. No es nota l'aroma de llúpol. El malt, el llevat i l'alcohol s'entrellacen per produir un "bouquet" dominant complex i acollidor.

Aspecte

Hi ha versions pàl·lides i d'altres que són fosques. Les versions pàl·lides presenten un color entre daurat clar a ambre clar mentre que les versions més fosques van d'ambre fosc a marró-robí fosc. L'escuma característica és molt espessa, densa, persistent i de color blanc trencat (versions clares) o colrat clar (versions fosques).

Aromes en boca

Semblant a les aromes. Caràcter ric del malt entre mig-alt i alt amb components significatius de pa i gra del blat. Les versions més pàl·lides tindran una riquesa maltosa de pa i de torrats mentre que les versions més fosques tindran una presència més profunda i més rica dels malts amb notable presència de productes de la reacció de Maillard. Caràcter del llevat entre baix i moderat que introdueix plàtan i especiat (clau d'espècia, vainilla). Les versions més fosques poden incloure aromes de fruits foscos (prunes negres, prunes seques, raïm, pansa) especialment quan envelleixen. En les versions més fosques és opcional un lleuger caràcter de xocolata (però no torrefacte). No es percep cap aroma de llúpol. Una amargor baixa del llúpol pot donar una impressió lleugerament dolça al paladar, però la cervesa acaba típicament seca (impressió que en alguns casos augmenta per un lleuger caràcter d'alcohol). La interacció entre el malt, el llevat i l'alcohol introdueix complexitat i interès, cosa que sovint augmenta amb la maduració.

Còrpora

Cos mig-ple a ple. És típica una textura esponjosa o cremosa de la mateixa manera que ho és una suau sensació d'escalfor deguda a un contingut substancial d'alcohol. Carbonatació entre moderada i alta.

Comentaris

Una Weissbier brouada cap a una graduació de Bock o Doppelbock. Schneider també produeix una versió Eisbock. Hi ha versions pàl·lides o fosques tot i que les fosques són les més habituals. Les versions pàl·lides tenen una complexitat de malts menys rica i sovint més perfil de llúpol, com en les Doppelbock. Es podran percebre productes de la reacció de Maillard lleugerament oxidats que produiran sabors i aromes intensos i rics que sovint es poden trobar en productes comercials madurats d'importació. Les versions més fresques no presentaran aquest caràcter. Els exemplars ben madurats també podrien desenvolupar una lleugera complexitat de Xerès.

Història

La Aventinus, la doppelbock d'AF de blat més antiga del món va ser creada en 1907 a la Schneider Weisses Bräuhaus de Munic.

Ingredients característics

Es fa servir un alt percentatges de blat maltejat (Segons la tradició alemanya, hauria de ser al menys el 50% tot i que pot contenir-ne fins al 70%). La resta hauria de ser constituïda de malts del tipus Munic i/o Viena en les versions més fosques i més Pils en les versions més clares. Es poden usar alguns malts de color de forma discreta. Una decocció tradicional pot donar un cos apropiat sense afegir cap dolçor embafadora. Els llevats Weizen produeixen el típic caràcter especiat i afruitat. Unes temperatures de fermentació massa baixes o massa altes provocaran la generació d'èsters i de fenols que es trobaran descompensats i també poden provocar la creació d'olors indesitjables. L'elecció dels llúpols és essencialment irrellevant però les varietats alemanyes són més tradicionals.

Comparació estilística

Més forta i més rica que una Weissbier o una Dunkles Weissbier però amb un caràcter de ferment semblant. Es pot comparar més directament amb l'estil Doppelbock amb les variacions clara i fosca. Pot variar amplament de graduació, però la majoria es troben en els mateixos valors que les Bock i Doppelbock.

Dades tècniques

DI: 1,064 – 1,090
DF: 1,015 – 1,022
IBUs: 15 – 30
EBC: 12–50 (6–25 SRM)
Alc.: 6,5 – 9,0\%Vol.

Exemples comercials

Foscos: Eisenbahn Weizenbock, Plank Bavarian Dunkler Weizenbock, Penn Weizenbock, Schneider Unser Aventinus
Clars: Plank Bavarian Heller Weizenbock, Weihenstephaner Vitus

Capítol 1 (Etimologia i lleis) 
Capítol 2 (Història)
Capítol 4 (Perfil general i dades sobre els ingredients)










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada