5 de juny 2012

Fitxes de degustació - MIKKELER - American Dream



MIKKELER-American dream
(PILS)

La brouateria:
L’experiència cervesera d’aquesta brouateria va començar a la cuina de casa on un professor de matemàtiques i física va començar a fer experiments culinaris cervesers. Al cap de vuit anys, i després de nombroses aventures, la brouateria Mikkeler exporta a 40 països.
La filosofia general del projecte posa l’accent sobre el desig de brouar cerveses d’alta qualitat amb els ingredients adequats. També es dóna importància a la creativitat: l’objectiu és que la cervesa (o almenys la seva) pugui ser a taula una alternativa a qualsevol vi o cava.

Vesterbrogade 20, 1.th.
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
 mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/

La cervesa:

Dades tècniques:
Ampolla de 33cl.
Caducitat: 19/09/2013
Alcohol: 4,6%Vol.
Ingredients: Malts Pils, Munic, Cara-pils; Llúpols: Zeus, Northdown, Zatec, Simcoe, Amarillo.

Elaborada a la cerveseria De Proef, Lochristi-Hijfte, Bèlgica.

Descripció:

En destapar:
Fortes olors de flor (especialment gerani) i d’espècies (especialment pebre). De seguida dóna una sensació de bona presència i de personalitat.

Aspecte 1:
De color carabassa, ambre clar, molt lleugerament tèrbola. Bon cap d’escuma, “normalment” persistent. Bombolles de diverses mides, entre mitjanes i cremoses formant garlandes.

Nas 1:
Confirmem les olors de flor i cal afegir les d’herba. Apareix també un discret punt de fusta i alguna cosa de pebre verd. També es fa notar el ferment tot i que de forma discreta. Al final es pot identificar una mica de pa i quelcom de caramel. Potser també un toc de mantega però caldria confirmar.

 Boca 1:
A 12ºC, sobta un cos bastant corpulent i vigorós. L’amargor és més que notable, fins i tot potser una mica aclaparadora. Es poden identificar notes d’aranja i de llimona. També hi ha una certa acidesa per dins dels límits del que és apropiat o acceptable. Gairebé no apareix cap astringència.
L’amargor, forta i contundent és alhora seca i metàl·lica i va evolucionant amb el temps (estirant cap al vessant metàl·lic). Aquesta amargor no permet que aparegui massa més cosa. Insistint i buscant podríem notar una mica de pebre negre, però queda molt tapat.
El retorn es fa amb olors de Pi i de flors blanques (Glicina per exemple).

Flors de Glicina
Aspecte 2:
L’escuma és mitjanament persistent i forma garlandes. Diríem que el color és més ambre que carabassa.

Nas 2:
Aquest cop, el llúpol permet que transcendeixin aromes de caramel i de pa així com de melassa. Altrament, es pot notar molta flor (Gerani, Ravenissa, Tarongina). Les espècies fan acte de presència amb un toc de pebre negre i potser també  de Coriandre.

Flors de Taronger
En boca 2:
Altre cop es pot notar una viscositat bastant forta.
Aquest cop es pot distingir el pa (la crosta) i el pebre negre. Hi ha una nota picant que no es pot identificar. Altrament i a guisa de sorpresa i després de verificar un parell de cops, trobo pebrot verd. L’amargor segueix molt present i més aviat excessiva. Astringència i acidesa mínimes.
Persistència vestida gairebé exclusivament d’amargor amb especialment tocs d’herba tallada, de caire dur i metàl·lic.
En el retorn tornem a distingir olor de pi.
Pi Pinyoner
Aspecte 3:
A la tercera, aconsegueixo una escuma “ com cal”. El problema era jo, no la cervesa...

Nas 3:
Tornem a notar tot el que hem dit fins ara, però aquesta cop apareix un toc de fusta (que haviem notat al coll de l’ampolla). El pebrot i el pebre es confirmen. Darrera aquesta foc d’artifici de llúpols, buscant amb insistència es pot trobar caramel o melassa, però molt ocultats.
Molt a la llarga, amb bona voluntat, podem trobar alguna cosa de forneria que recorda el croissant o el panet de Viena.
 L’aspecte cítric que ja havíem descrit ha passat a associar-se amb aranja.

En boca 3:
“Forçant”, o sigui agitant i xarrupant, es pot notar un perfil de fruita que no s’havia manifestat fins ara però no el podem identificar. Amb aquest procediment es nota més el pebre també. Potser al final la fruita sigui mango.


Impressions generals:
Una cervesa dura, amb un perfil del llúpol hiperdominant. Jo diria que és una cervesa per a especialistes afeccionats al llúpol. Una cervesa que obliga una mica a pensar sobre els criteris estètics o sensorials que poden presidir a la creació d’una recepta.
Bàsicament em condueix a interrogar-me sobre si és absolutament necessari ser un expert degustador per a degustar una cervesa. En opinió meva, molt personal, crec que una cervesa hauría d’entrar tranquil·lament sense crear cap sensació de rebuig. Aquí faig molt de discurs sobre servesa però crec que això hauría de ser posterior al fet de gaudir simplement de la cervesa.
Està clar que n’hi ha d’haver per a tots els gustos i que hi ha gent que aprecien l’amargor. Per tant aquesta cervesa es justifica completament, però insisteixo en que és per a especialistes.

I per acabar, he de dir que es tracta d’una interpretació de l’estil Pils molt personal i molt allunyada del que hauría de ser amb aquesta definició d’estil.
No estic dient que es tracti d’una cervesa “dolenta” ni tant sols que no m’agradi. Diria simplement que és una cervesa “complicada” i d’accés “difícil”.

American Dream es deu referir a la moda o tendència que ha dominat durant un parell de dècades el món de la cervesa als EEUU: molt i molt de llúpols, aprofitant que s’inventaven tota classe i mena de varietats d’aquesta planta. Van revisar tots els estils europeus donant-los un toc especial de llúpols americans. Algunes brouateries d’aquell continent estan tornant avui en dia a produir crus una mica més equilibrats que els que es feien quan aquesta moda dominava el panorama cerveser.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada